Petites morts diàries

petitesmortsdiaries

La mort és un tema tabú, un tema del que ningú parla. Aquests temes no agraden, de fet, sovint espanten. Però la mort forma part de la vida i no només del seu final. Al llarg de la nostra existència, morim moltes vegades. No són morts físiques, és clar. No parlo de cap fenomen paranormal. Em refereixo a aquelles altres morts, a les que toquen l’esperit. A les morts que estan presents al nostre dia a dia, a la nostre quotidianitat, però que canvien la nostra vida per sempre.

Com quan un ser estimat se’n va i saps que mai no tornarà. Com quan veus la vida d’una persona que estimes des d’una barrera i te n’adones que ja mai més en formaràs part. Com quan un cercle es tanca per sempre sense possibilitats de tornar enrere. Com quant ets testimoni de la destrucció d’un somni que fins feia poc era el motor que t’ajudava a tirar endavant.

Després de cada una d’aquestes morts ja no som els mateixos. És impossible ser-ho. La nostra vida trontolla de la mateixa manera que trontolla els pilars que la bastien. Creen un punt d’inflexió, una nova trencadissa en el camí de la nostre existència. Això pot ser trist, però en cap cas és un final. Per sort, com tot, la vida ens ofereix els seus contrapunts. Aquestes morts diàries mai venen soles. Cada mort ve acompanyada d’un món ple de possibilitats. Per pendre’ns la vida d’una altre forma. Per canviar. Per ser optimistes i millors persones. En definitiva: per tornar a néixer.

Deixa un comentari